SCIALPINISTICA Cima Serodoli del 18/12/2005

Le prevision de Meteo dolomiti per ancoi le deva a 3000 metri en windchill de 39 gradi sotto zero.... diaolo pò! Ma sa vot, de star a cà no se en parla e così... gh'è da nar! Ne trovem così mi e 'l Mich ale 6 e en quart a Calliam e partim per Campiglio. Ancoi l'è el turno de Cima Serodoli: en 2700 en Brenta. Arivem a Campiglio a meter su le pel che l'è le 8 e en quart: el fret el beca propri e così en men de zinque minuti, sem zà drio a partir sci ai pei, entrando en tel vallom che sale al lago sora el discobar La Zangola. Gh'avem drio sol altri do scialpinisti dele Sarche (me sa che ancoi mezi i è stai a casa dal fret). Man man che nem en su alzo i oci e dale greste sora se vede en nebiom da foc de nef che se alza dale greste: diaolopò che incubo! Me sa tant che ancoi enzima no se ariva... Comunque la traccia la gh'è e finche no gh'è aria envanti se pol nar. Pasem così el prim laghet e traversem n'altro toc de erto bosc, finchè arivai al limite del bosc gh'è en pianoro. Da qi la zima l'è evidente, ma per narghe al vers ne toca far en giro dell'oca: deviem tut a destra per en docile costolom che aggira lasciando a sinistra n'altro laghet. Entant ne aprofitem anca per scambiarne tra battitraccia (vist che da tant che eva sventà de traccie no gh'era pù...traccia) con i altri do putei. Arivem così al Lago Serodoli, e propri lì, gh'è en bivacco de emergenza co materassi e fornasela (ma senza camin). Lì ne fermen e ne aprofitem per bever en goz de the calt. Da qua en su ormai l'è ora de arivar a ciapar la bufera de vent... a vardar la salita l'è piena de rocce affioranti, ma la discesa, se la nef la porta podresem anca risciarla en tei erti canaloni pieni de nef sventada che vem zo direti sul lac. Ne enviem fra le roste e apena taca el ventàz restem da soli (i altri doi i se gira: l'è masa fret). Sali, sali e dopo dese minuti vedo el Mich che el se gira per dirme qualcos: gh'è en ventaz da foc e anca se la zima l'è a sol 150 metri de dislivel, vista la tormenta som convint che el me diga: "Kepo, qi gh'è masa vent, ne convien girarne", e mi som zà pront a dirghe de sì, enveze me sento dir: "Kepo va envanti che me fermo n'atimo a meterme su el pile...". Molem i sci a trenta metri dala zima e arivem su a pè. Co le pale ne fem na carega sotovent e ne aprofittem, anca per meter font al mez litro de brulè: l'acqua l'era tuta giazada!!! E infatti anca el termometro dell'oroloi en tel zaino el segneva -20! Dopo na mez'ora de polsada (per fortuna el vent el s'era calmà) l'era ora de provar i canaloni: che spettacolo! Anca se cargai, i era de cemento! L'era en pistom fim soto al lac! Quindi, zo per i pendii fim al bosc e ravanada en tel bosc e via en macchina vers: Malè! Eh sì, zà che sem de strada ne toca propri fermarne al bar dei scialpinisti per na bona magnada dale do rumene (?)





For dal bosc... vardè che aria che tira enzima!
Dal lago Serodoli se vede i canaloni che sfrutterem per vegnir zo dala zima (a sinistra)
Man man che nem en su la bufera la se fa notar!
El Kepo su zima Serodoli (e per fortuna s'è calmà el vent!)


Ste pagine l'e' stae cargade volte da visitatori dal 3 de agost 2005